Guillermo Basagoiti Brown, empordanès d’adopció em diu d’entrada que un no és d’on neix sinó d’on creix, on viu. Una expressió amb la que hi estic totalment d’acord. Autodidacta en la seva feina i labor artística, es mostra com algú que combina l’esforç físic amb l’intel·lectual d’investigació i reflexió. És un dels fundadors de l’Espai Tònic, un Taller-Centre d’investigació artística a Vulpellac, i combina la seva creativitat amb la gestió del centre que s’està convertint en un puntal innovador a l’Empordà i que va sorgir arrel de la carència d’espais no polititzats i lliures.
Va arribar a l’Empordà per causes relacionades amb el mar. Sintonitza amb ell d’una manera anàloga a l’escultura: a través de l’esforç físic. Va entrar en contacte amb el mar perquè li agradava la idea de desplaçar-se per superfícies horitzontals i el van contractar per en una empresa de lloguer d’embarcacions a l’Estartit. I aquí es va quedar, de tant en tant navegant, però sobretot ara desenvolupant la seva passió i els seus interessos intel·lectuals a través de l’art. A la seva darrera exposició a l’Espai Tònic, “Epigènesis”, Guillermo mostrava la seva filosofia del desenvolupament de la seva creació. Una transformació d’escultures inicials de l’individu que s’impregnen de l’ambient que l’envolta i de les seves experiències. Crea les seves obres a partir de branques i troncs d’arbre que pela amb dedicació i cura, i que després estructura en formes geomètriques, circulars, quadrades… pintant alguns finals amb color blau per mostrar aquesta vitalitat i creativitat que l’acompanyen.
Per a ell, l’escultura és un element conceptual i de reflexió, cada peça està carregada d’informació, i si vas tirant del fil, van sortint coses. La força que l’empeny artísticament és un llegat familiar, tot i que el resultat és evidentment fruit de la seva creació.
M’explica la seva necessitat de benestar durant el seu procés creatiu i em parla dels impulsos positius. Per en Guillermo el concepte de llibertat és una incògnita. Afirma que parlem de llibertat d’una manera frívola: “en el fons estem atrapats en el que som, no som lliures. ¿Què és la llibertat des del nostre espai psíquic?” Múltiples incògnites que es plasmen a les seves obres. I es veuen clarament si mirem sobretot la meravellosa peça que es mostra al “forn” de l’espai de la galeria: “Tablas”, un joc sense normes però al que qualsevol hi pot jugar, precisament per aquest motiu. “En aquest món que vivim, en el que les fronteres, tant materials com virtuals, és el que compta, resulta deliciós jugar”.
Guillermo Basagoiti té dos projectes en camí, el primer, “En Expansió” està protagonitzat per neumàtics de camió que s’inflaran com pulmons. El segon projecte és “268041”, del Renault 4L. 268041 era el número de Km que tenia el seu Renault 4 quan va dir prou. Com que aquest cotxe anava a poc a poc, li permetia contemplar el paisatge. L’amor pel seu cotxe s’ha convertit ara en obra d’art.
Texto: Marisa Escribano
