Va ser el filòsof Xavier Rubert de Ventós qui va parlar de «desobediència civil» referint-se a les acampades de 1977 i 1978 als Aiguamolls de l’Empordà que van frenar el pas de les excavadores promotores. Des de llavors, una militància ambientalista ha lluitat per preservar la dignitat del paisatge empordanès.
Si la pressió constructora dels anys seixanta i setanta va donar lloc a un primer activisme ecologista, ja més cap aquí, la bombolla immobiliària dels anys noranta i dos mil va activar noves eines de lluita que reclamen una gestió del territori associada a un model econòmic i social sostenible. Aquesta publicació, d’autoria col·lectiva, en recupera la crònica. Un llibre imprescindible per saber quin Empordà tindríem si no hagués estat per aquesta escola de radicals que comença a tenir el pes de la tradició.
Els projectes urbanitzadors i d’explotació paisatgística que no s’han arribat a executar i que es conserven als fons municipals empordanesos donen la mesura de la desmesura. La intenció inicial era documentar-los tots, des del circuit de fórmula 1 projectat al Montgrí, l’autovia Blanes-Portbou que trepitjava el Montgrí, els aiguamolls i el cap de Creus, el parc submarí de les Medes, la central nuclear de Pals, l’heliport de cap de Creus amb enllaços als aeroports de Barcelona i de Perpinyà, la pista d’esquí artificial a mas Marés de Cap de Creus … i així fins a omplir calaixos.
S’ha fet una selecció de disset projectes paisatgísticament abusius que s’han plantejat al territori empordanès en els darrers quaranta anys i que no s’han dut a terme perquè una resposta activa per part de la població ho ha impedit. També s’inclouen projectes executats que demostren irregularitats o l’intent de ser frenats d’alguna manera.
