No goso a aventurar quin és el futur del llibre, però sé que forma part del llegat més essencial. El somni de ser editor forma part de l’imaginari de molts de nosaltres, perquè el llibre és una constant, des de “El Quixot” a “El nom de la Rosa” o “Jo confesso”, per citar obres cabdals i entendren’s in aeternum.
Jaume Torrent i Mercè Riba han realitzat aquest somni. L’advocat i l’escultora, ciutadans de Llampaies, van fer realitat aquest projecte al 2012: dedicar una part del seu temps a editar llibres des de l’editorial Cal·lígraf, que van crear conjuntament amb Carles McCragh i Ramón Moreno, i amb l’objectiu de publicar el que els hi agradés, ja fos d’autors novells, com traduccions d’obres fora de catàleg o desconegudes per als lectors. A aquesta proesa s’ha sumat darrerament una revista semestral, “Encesa literària”, amb un primer número dedicat al poeta Juan Luís Panero, mort a Torroella de Montgrí el 2013, i en el que hi destaca un epistolari de Joan Vinyoli. En menys de quatre anys, Cal·lígraf s’ha posicionat en el món editorial independent, tant pel seu catàleg, com per la cura en l’edició. Els dos primers títols publicats són “tota una declaració d’intencions” segons el que em va dir Jaume Torrent: “L’abric”, de Nikolai Gogol, un conte escrit el 1842 i considerat un referent per a autors com Dostoiesky, Kafka o Nabokov; i el primer text de kafka, “Un fraticidi”, traduït al català per Carles Riba quan estudiava a Múnich i publicat el 1924 a la revista “La mà trencada”. Precisament un dels llibres més venuts per Cal·lígraf ha estat “Resum de la literatura grega” de Carles Riba.
Juntament amb aquests tres llibres citats, destaquem també la crònica personal de Josep Maria Francino, “Beatlemania”, sobre la influència del quartet de Liverpool sobre les nostres vides; un petit descobriment com “Apunts inútils”, del poeta triestí Virgilio Gioti; o “El genet de bronze” de Puixkin. Mereix també especial atenció una novel·la juvenil, “Em misteriós cas de la mare advocada”, il·lustrat per Dani Torrent i del que s’en porten venuts més de 2.000 exemplars, tot un best-seller.
Li pregunto a en Jaume Torrent si l’empresa és sostenible econòmicament i em respon que en lloc de gastar-se els seus estalvis al bingo, a on no hi ha anat mai, ho fa en l’editorial.
Text: Josep Maria Sòria
