Aquest artista suís, establert recentment a La Bisbal, crea les seves obres amb els objectes més insòlits i el resultat sempre sorprèn.
Beat Keller és un artista polifacètic, va estudiar a l’escola d’arts visuals de Nova York, però després va començar a treballar en una agència de publicitat de Suissa. “I va voler el destí -ens explica mentre parlem al jardí de la seva acollidora casa de La Bisbal –que aquella agència fos la triada per La Caixa i a mi em van enviar a Barcelona“.
Va ser al 1992 quan Beat Keller es va mudar a Barcelona, i va ser també aquell any quan va començar a compaginar la seva feina com a publicista amb la creació d’obres artístiques. “Al principi feia collages, m’agradava la idea d’unir coses diferent en un mateix espai, però de seguida els collages van començar a ser tridimensionals, els objectes sortien de la tela per cobrar més vida”. I finalment va arribar a l’escultura o als objectes, com ell prefereix anomenar la seva obra, però sense abandonar els collages, malgrat que tot porta el denominador comú del surrealisme. “Des de nen m’ha interessat el surrealisme. Dalí, René Magritte… el pensament surrealista de llibertat i de trencar fronteres el trobo molt interessant i és el que ha motivat tota la meva obra. I ara el destí ha volgut que visqui a l’Empordà, el bressol del surrealisme d’aquest país”.
La seva primera exposició va tenir lloc a la galeria René Metras de Barcelona, i després ha continuat exhibint la seva obra a diferents galeries, sense presses, però sense pauses. “Jo treballo perquè gaudeixo fent-ho, quan trobo un objecte penso a veure quina cosa puc fer amb ell, és com una exploració del inconscient personal, un joc, perquè si un vol ser surrealista cal ser sempre com un nen”.
I aquest nen gran que ja ha abandonat la seva feina en el món de la publicitat, dedica ara el seu temps a buscar, trobar i compondre. Les seves obres estan realitzades sempre amb coses que es troba a les escombraries, a contenidors, de vegades en tallers… “qualsevol indret és bo per trobar-hi allò que de sobte crida la teva atenció i et motiva una obra.” Així sorgeixen les seves “Menines”, fetes amb trossos de fusta, un raspall, filferros, discos de ferro…. una simfonia d’objectes que composen un tot perfecte. O els “Feixisme etern”, fet a partit d’una forma d’una sabata, uns tubs de ferro i un minúscul homenet blanc al que estan a punt de donar-li una cossa. “Em preocupen les tendències feixistes que veig darrerament per totes parts i aquesta ha sigut la meva manera d’expressar-ho.” Algunes de les seves obres estan dedicades a Dalí, com “El somni etern de Dalí”, realitzada amb un pinzell que va utilitzar Dalí coronat amb unes plomes. “Em sorprèn– comenta Beat- que precisament a la terra d’aquest geni existeixin tan pocs artistes que segueixin aquesta corrent artística que sens dubte va marcar un abans i un després”.
