Gent de casa Revista

Toni Llobet – El naturalista il·lustrat

És un enamorat de la natura i l’ha dibuixada amb precisió. Els seus dibuixos il·lustren un munt de guies de camp i llibres que faciliten el reconeixement de les espècies.
Com va començar tot això?
El meu vincle amb la natura i el dibuix està lligat als Aiguamolls de l’Empordà. Ja els visitava amb els meus pares però amb 11 anys vaig anar a uns camps de natura a on hi vaig fer bons amics. Als 13 ja em vaig apuntar al primer curset de dibuix, i entre altres professors, vaig tenir el privilegi de tenir a Juan Varela, un aquarel·lista i dibuixant de natura al qui admiro molt. De nen també vaig tenir la sort de conèixer a un pagès, caçador i pescador –de vegades una mica furtiu…-, en Vicenç Joncà. Era el darrer indígena dels aiguamolls. Ho feia de manera molt moderada, per menjar. Em va adoptar una mica i vaig poder conèixer les dues cares del Parc. De vegades a la nit anava a pescar amb ell i al matí hi tornava com a proteccionista. D’aquest lligam amb en Vicenç em va sortir un coneixement del que em sento privilegiat, un coneixement del paisatge, dels aiguamolls i en un sentit més ampli de l’Empordà per la porta del darrera. Al Parc també em vaig formar molt. Participava en cursets, campaments, camps de treball i finalment cursets de dibuix naturalista. Dibuixava bé i amb 16 anys em van encarregar una guia. Als 18 vaig fer un any sabàtic per anar de cuidador voluntari al zoo de Gerald Durrell, a l’illa de Jersey, una icona de la conservació de la natura. Al cap d’una setmana ja els hi estava il·lustrant uns panells. Des de llavors no he parat de treballar com a dibuixant: sempre he fet això com a feina, a excepció d’una sola nit de cap d’any que vaig fer de cambrer!

Quan vas passar-te a l’ordinador?
Vaig començar amb l’aquarel·la, apunts de camp i acrílics. Però tot va canviar al 1997. Al Club Super3 volien fer un vídeojoc sobre els rius amb una llúdriga com a fil conductor, necessitaven un dibuixant i em van recomanar des del Parc des Aiguamolls. A través d’això vaig conèixer a la gent de Calidos, els Giribet, precursors a Catalunya del món Mac. Amb la tauleta gràfica i l’ordinador se’m va obrir tot un univers. Ara, el dibuix al camp el faig com a divertiment. De vegades també faig panoràmiques en les que hi barrejo i il·lustració amb fotos meves, així surto al
camp… Tinc l’horitzó de tornar als pinzells, però.
T’has atrevit a dibuixar de tot, tens preferències?
Vaig començar amb els ocells, cam gairebé tothom, però per a mi una de les més agraïdes són els peixos, per les escates, les brillantors… Els crustacis i altres artròpodes poden ser un pal perquè són complexes però també ’agraden. Les orquídies són un infern, centenars de petites flors i cadascuna amb una orientació. El resultat és bonic
però vol molta feina.
Quins projectes t’agrada fer?
Em centro en productes d’educació ambiental. En un moment vaig tenir ocasió de pintar grans quadres que tenien certa sortida. Però la satisfacció que em compensa és la de veure a una família que fa servir una guia de camp. Jo dibuixo per a educar.

Etiquetes

Instagram

  • empord garrigs empordguia catalunya celdempord
  • Empord celdempord sunset empordaguia postadesolcat emporda
  • museudali aniversari aniversario aniversary figueres facade teatremuseudali salvadordali dali Empord
  • Empord golfderoses costabrava navegar incostabrava sailing emporda lescala mediterrani mediterraneo
  • empuries empord estiu mediterrani lescala mardempuries mardempuriesbeachbar mediterranean
  • navegar vela Empord sailing woodenboat sparkmanstephens incostabrava classicboat velaclasica mediterrani