El meu Empordà Revista

Adrià Pujol – L’Empordà dels altres

El país on vaig néixer és inhòspit a l’hivern i manicomial a l’estiu. La tardor l’apaivaga i la primavera el converteix en un dels indrets més bonics del món. Potser és per això que els empordanesos som o semblem quatripolars. Passem de la mustiguesa més fonda a l’histrionisme més punxegut, de la malenconia negra al sensualisme exacerbat –no se’ns agafa per enlloc.
El meu Empordà també és l’Empordà dels altres. Una peripècia que ve d’antic diu que els altres, els qui hi estiuegen de passada o els qui hi tenen casa, aquests se l’han fet seu. Hi ha un sorrim de veritat, en aquesta afirmació. Però també amaga un efecte òptic. Quan comença el bon temps l’Empordà se satura de passavolants. Legió curiosa. Una bona part pren banys, endrapa tothora i forma cues endimoniades de cotxes a les entrades dels llogarrets més pintorescos. L’altra part treballa per a ells. I entremig l’empordanès perd una mica el nord. La massificació humana el subsumeix en una mena de catatonia temporal, una mica embadalida, una mica enervada.
El passavolant paradigmàtic apareix entre juliol i agost. Disposa de vora quinze dies per agafar bronzo i per tenir el que se’n diuen experiències. Exhaust, amb la pell a punt de dir prou, entre hores demana plats de peix a Calella i a Aiguablava, compra terrissa a La Bisbal, espardenyes a Cadaqués i recuit a Fonteta, aniquila les butxaques als festivals (Cap Roig, Vilabertran, Peralada, etc), surt mosquitejat dels Aiguamolls i, de propina, adquireix els vins de la imparable D.O. nostrada. Torna a casa fet una coca, i fins l’any que ve.
En canvi, el passavolant clarivident –clarivident perquè té possibles, o perquè simplement n’és–, aquest sol venir tot l’any, i si pot ser entre setmana, tret de l’estiu. Discret, astut, sap on es cuina sense escarafalls, coneix els racons poc cridaners, no penja fotografies a Instagram. I colla amb un grapat d’indígenes que el fan sentir com a casa.

Judit Pujadó

Adrià Pujol i Cruells

Adrià Pujol i Cruells és antropòleg i escriptor. Ha publicat diversos llibres sobre el seu país. Escafarlata d’Empordà (2011), Guia sentimental de l’Empordanet (2016) i La carpeta és blava (2017). Actualment treballa en l’Inventari del Patrimoni Immaterial de les Gavarres.

 

Instagram

  • empord garrigs empordguia catalunya celdempord
  • Empord celdempord sunset empordaguia postadesolcat emporda
  • museudali aniversari aniversario aniversary figueres facade teatremuseudali salvadordali dali Empord
  • Empord golfderoses costabrava navegar incostabrava sailing emporda lescala mediterrani mediterraneo
  • empuries empord estiu mediterrani lescala mardempuries mardempuriesbeachbar mediterranean
  • navegar vela Empord sailing woodenboat sparkmanstephens incostabrava classicboat velaclasica mediterrani