|
A l’entrada de Pals, al número 42 del carrer Enginyer Algarra, l’artista Toni Agustí va obrir l’estiu passat un espai ben singular d’exposició i venda de tota mena d’objectes més o menys antics, des de roba i sabates fins a mobles i discos, a més d’obres d’art, la majoria peces seves concentrades a la part més interior habilitada com a taller. El local es diu Mercat Sindicat, perquè justament aquí s’hi havia acollit l’Antic Sindicat de l’Arròs de Pals. Encara s’hi poden apreciar murals testimonials d’abans de la guerra civil en perfecte estat de conservació.
Toni Agustí passa bona part del seu temps en aquest local, i també intenta anar gairebé cada dia a Llafranc a deixar-se embolcallar per l’aire del mar. Toni Agustí viu a la rectoria de Torrent, a Sant Llop, en un edifici del 1700. Se sent especialment arrelat aquí i per això li agrada ser identificat com el pintor de Sant Llop. No obstant això, les autèntiques arrels de Toni Agustí són a la Garrotxa, d’on n’és fill i on aterra sovint a visitar la mare. Sóc un garrotxí de l’Empordà, diu amb un to entre tendre i sorneguer que manté durant tota la conversa. Va marxar d’Olot perquè l’asfixiava l’espessor del territori i va decidir d’instal·lar-se a l’Empordà perquè l’apassiona la feminitat d’aquest paisatge voluptuós. De totes maneres, tampoc vacil·la a preveure que finalment acabarà a l’Àfrica, on viatja sovint, sobretot al Marroc i a Mali, atret per l’embriaguesa d’olors i sensacions que el remeten a la seva infància olotina en un entorn de pagès, a les clavegueres obertes enmig del camí, a l’olor gallinàcia i de femers, o als nens jugant al carrer.... Justament en aquest context infantil és on situa els seu orígens artístics i és que a Olot, quan sortia de l’escola, el fascinava deixar-se caure una estona pels tallers d’elaboració de sants. L’olor del guix, del sac, de la pintura a l’oli treballada sota la llum d’una bombeta pelada, és el que em va despertar l’interès pels materials, explica Agustí. Aquestes reminiscències estan sent ara especialment fructíferes en el seu treball més recent, perquè està desenvolupant un tema prou recurrent com són els santcrists. A través de la imatge de Jesucrist crucificat, de la figura de l’home en la creu, o de la corona d’espines, viatja fins al pensament de la traïció de l’enemic. Aquest tema el trasllada a la tela mitjançant un conill crucificat. També pretén treure tota connotació moribunda per a centrar-se en l’al·legoria de la vitalitat del guerrer. Amb la perspectiva de presentar aquest projecte en una exposició a Nàpols la Setmana Santa vinent, es troba, doncs, en ple procés d’investigació, que és el que el mou contínuament a desgranar temes del dret i del revés. Per pintar t’has de tirar en paracaiguda; haver trobat una fórmula i anar-te copiant a tu mateix significa la mort. Aquesta investigació perseverant, aquesta confiança absoluta en l’ofici, l’honestedat i la humilitat, les treballa també en una de les seves grans aficions: la cuina. Tant a la cuina com al taller, el que realment li interessa és el procés, molt més que el resultat final. En qualsevol cas, observa que sol pecar d’excés. M’interessa la frescor, la lleugeresa, i sempre acabo posant-ne massa. En aquest sentit, també reclama la necessitat d’aprendre a mirar amb ulls de nen, amb ingenuïtat i transparència. La seva experimentació constant deixa l’empremta d’una absoluta diversitat a la seva obra, per la qual cosa és difícilment classificable. Aquesta varietat fa que les meves exposicions semblin una de col·lectiva, comenta. Fins i tot a nivell de materials, perquè també treballa molt el volum a través d’objectes trobats i reciclats. Lamenta no haver aconseguit una projecció més àmplia de la seva obra, i fins i tot ironitza dient que el seu estil és invendible. Mai ha estat un artista prodigat a l’activitat expositiva, i en realitat la seva obra té més sortida exterior que no pas local, però ell té la satisfacció de fer el que li agrada fer. Sempre he fet el que he volgut fer, és la cullera que he triat per menjar, diu. // TINA CASADEMONT FOTOS ANDREA FERRES
|