Artistes Revista

Marta Moreu – L’escultura com a passió

Les obres d’aquesta escultora són alhora fràgils i contundents. Figures lleugeres i subtils però amb tota la força del bronze.
Marta Moreu tenia molt clar des de petita que la seva vocació era l’escultura, li encantava modelar però també pensava que li costaria viure de la seva passió i, com que també li agradava l’ensenyança, va decidir també estudiar magisteri. I al llarg de la seva vida ha anat exercint simultàniament les seves dues professions, però, sens dubte, la seva passió és l’escultura. Quan parla gesticula amb unes mans de dits llargs i fins com espàtules, és d’aparença fràgil, com les seves escultures, però al darrere s’hi amaga una dona forta que sap el que vol. “Sempre m’ha apassionat l’escultura –ens comenta Marta- Quan vaig estudiar Belles Arts vaig triar l’especialitat d’escultura i de seguida vaig muntar el meu taller, a on a més de fer les meves obres hi donava classes.”

Un taller que ha anat canviant d’emplaçament, doncs Marta Moreu s’ha recorregut mig món: ha viscut als Estats Units, a Mèxic, Alemanya…. trasllats motivats per la professió del seu marit “…però allà on fóssim, jo em muntava el meu estudi però sempre sense perdre la connexió amb el meu estimat Empordà. Tinc casa a Begur des de ja fa 15 anys i és aquí on hi passo els caps de setmana i els estius. Abans havia estiuejat tota la vida a Palamós. Sóc amant del mar i sobretot del patí de vela. A més, tinc un restaurant a Regencòs i el porta el meu fill, que és xef.  Al restaurant hi tenim una galeria d’art on s’exposen les meves escultures i dibuixos d’artistes amics, ens agrada relacionar la gastronomia i l’art.  Però sigui on sigui, és  amb la tenacitat de la seva feina que surten aquestes figures estilitzades amb les que ella vol representar l’esperit de la humanitat.  “M’agrada modelar el cos humà, però no utilitzo gairebé mai models. Sóc massa disciplinada i si tingués un model les meves figures serien molt clàssiques. Prefereixo l’expressivitat, els gestos personals, inventar-me coses.  ¿Per què no? És una obra més primitiva. Busco primer de tot l’expressivitat, la intemporalitat i personatges asexuats. El meu concepte és modelar la humanitat.  De vegades una obra comença sent una dona i acaba sent un home, perquè és l’esperit, el que surt, no el model.”

I allà està ella, realitzant escultures de més de 3 metres que com gegants l’envolten i la fan més fràgil i petita, enfilada en una bastida o transportant obra. “És cert, diu amb un somriure, per a fer aquesta feina has d’estar en bona forma física, es fa molt d’exercici i els problemes d’esquena de vegades són inevitables.” Però la satisfacció de l’obra conclosa compensa els esforços .