Llibres Revista

Jordi Puig – Postals de la Costa Brava

La Costa Brava es podria dir que va perdre la virginitat de mica en mica, tot festejant amb segones residències des de principis del segle XX. Als anys 60, però la orgia ja era immensa i l’arribada de turistes rossos i de pell blanca es  perfilava com el gran motor econòmic. Era un país que prometia sol, toros, sangria, sevillanes, platges encisadores i bons preus per mirar de maquillar el que era en realitat: una terra encara vigilada per guàrdies civils, capellans,  dones vestides de negre i alcaldes mig fidels a un dictador decadent. Però també hi havia gent que es volia guanyar la vida i veia a l’estranger com una brisa fresca que portava, a més a més de rock & roll i bikinis, un grapat de divises per ajudar a oblidar un passat en blanc i negre. Van ser dues dècades, les dels 60 i 70, en les que la transformació
urbanística de la costa va ser tant tremenda com les aventures amoroses estiuenques que s’hi van viure, pensant només en el moment…

El fotògraf Jordi Puig, establert a Lladó, ha reunit al llibre Costa Brava Postals 1960’s-1970’s, editat per Úrsula Llibres, el que segurament és el millor testimoni gràfic d’aquesta època. Es tracta d’una recopilació de 600 postals a
color, ordenades per temàtiques, on es pot veure quina era la imatge que es volia donar de cares en fora. Només és una petita part de la col·lecció de gairebé 9.000 postals que Jordi Puig conserva, però la feina de destriar-les i  ordenar-les ha valgut la pena. No hi falten imatges de paelles barroques, d’hotels i urbanitzacions, de platges amb els primers bikinis o de barrets mexicans que es venien només per fer de la Costa Brava un indret més exòtic.
A part de les postals, unes cites dels diaris de l’època donen fe dels contrastos entre la moral imperant, el romanticisme bucòlic i la disbauxa que s’estava vivint. Una bona radiografia d’un país en plena transformació i ple
de contradiccions que buscava la llibertat i modificava un paisatge que abans era només dels pescadors.
Cadaqués, Empuriabrava, L’Escala o les discoteques de Platja d’Aro, res no s’escapa en aquest recull en el que Jordi Puig ha volgut fer un homenatge a l’art postal, als seus fotògrafs, a les seves tipografies i a la gent que va participar d’aquesta mutació. I també fa reflexionar, amb certa nostàlgia i sentit de l’humor, sobre aquella gran orgia turística que de vegades sembla que no hagi de tenir fi, ara també a Instagram.