Gent de casa Revista

Joan Vehí – Les fotos del fuster de Dalí

Foto: Oscar l’Amorós

Cadaqués és, sens dubte, un dels pobles més fotografiats de la Costa Brava i del mediterrani. Prova d’això es la immensa quantitat de fotografies d’aquest poble que es poden trobar a Internet. A Instagram, per exemple,  més de 100.000 fotos amb l’etiqueta de Cadaqués i aquesta xifra no para de créixer. Però la col·lecció de fotografies més valuosa de Cadaqués no la trobareu pas a la xarxa. Ni tampoc veureu fent-se un “selfie” a la platja a en Joan Vehí, el fotògraf “aficionat” que ha anat retratant Cadaqués des de que l’any 45 es pengés la càmera al coll per primera vegada. Des de fa uns anys ha anat engrandint el seu fons amb fotografies d’altres, fruit de donacions particulars. Es tracta d’una impressionant col·lecció feta amb molta dedicació i estima i que compta amb més de 100.000 negatius, unes 20.000 diapositives i més de 600 plaques de vidre que expliquen la vida i costums d’aquesta vila des de 1890, totes en bon estat i perfectament conservades.
Més d’un segle documentat amb imatges, una joia de la que pocs pobles poden presumir i que cal preservar. Amb aquest motiu ara s’ha constituït una Fundació que gestionarà aquest patrimoni. Al seu estudi, al mateix carrer de l’església, i entre un munt de vitrines amb càmeres de fotos antigues que ajuden a entendre la història de la fotografia, en Joan Vehí hi guarda bona part d’aquest material gràfic i ens explica com va aconseguir la primera càmera. “Va ser quan un turista que estava fent fotos a les nostres vinyes, al adonar-se’n que s’havia oblidat de posar el carret, tot enfadat em va reglar la càmera. Era una Retina i encara la conservo”. Aquell noi de 16 anys que mirava amb curiositat no va trigar en anar a Figueres a comprar-se un carret, i des de llavors no ha deixat de fer fotos. Tot i que, com explica, la fotografia és una de les seves aficions, no la seva professió “Jo sóc fuster de professió, als 14 anys ja vaig triar fer de fuster. Vaig  començar aquí, a Cadaqués, treballant a mà amb un fuster del poble i després vaig anar a Molins de Rei tres mesos i un any a Figueres per aprendre a fer anar les màquines. L’any 1951 ja em vaig instal·lar al poble, això era el meu taller, però veia que la cosa no anava bé i vaig comprar màquines per treballar millor. Llavors anaven amb motor de gasolina, ja que la corrent no donava. De seguida vaig absorbir tota la feina del poble i els altres fusters van venir a treballar amb mi, als anys 60 vaig arribar a tenir-hi 22 operaris treballant”.
Mostra orgullós les fitxes de les obres que ha realitzat, cases projectades per alguns dels millors arquitectes de l’època. Ho té tot ben documentat i, com no, fotografiat. Però d’entre tots els clients que va tenir, n’hi ha un  de ben especial: el pintor Salvador Dalí. “El mestre d’obres que feia la casa de Port Lligat per en Dalí em va venir a buscar, i després d’unes proves em va contractar i vaig estar 35 anys treballant per a ell. Li vaig fer tota la fusteria de Port Lligat i del Castell de Púbol, mobles que encarregava fent només uns dibuixos molt esquemàtics i també un cavallet especial amb ranures per a que pogués pintar teles grans sense haver-se d’enfilar” . Mobles i peces de formes capritxoses que només ell podia executar amb tanta delicadesa i que encara es poden veure tant a la casa de Port Lligat com a la de Púbol. La seva bona traça va cridar l’atenció d’un client tant exigent com Dalí i de seguida es va convertir en el seu fuster de confiança. “Per anar a fer una porta o una finestra hi podia  anar un altre, però si calia fer els bastidors dels quadres o posar-hi les teles, només hi podia anar jo”.Aquesta relació continuada es va convertit en amistat i és un dels pocs del poble que pot dir que va conèixer al Dalí més íntim, la persona, no el personatge. “Era una persona normal, hi tenia tracte com amb els altres clients, tot i que ell sempre sabia bé el que volia”. És per això que entre les seves fotografies n’hi ha moltes de Dalí, segurament les més conegudes. Però en Joan retratava el que veia: casaments, festes populars, els  pescadors, les nevades o llevantades, la gent i els paisatges del Cap de Creus.

Ara, des de que el passat setembre es constituís la Fundació, s’ha fet una feina molt important de recerca, documentació i recuperació d’imatges. S’han digitalitzat més de 3.000 fotografies i s’han fet impressions noves. “Jo només positivava el que m’interessava, i hem trobat moltes fotografies que m’havien passat per alt en un primer moment que són molt interessants i en les que també hi queda molt ben reflectit el període de Dalí”.
Per donar a conèixer aquest llegat, la Fundació Joan Vehí té prevista una exposició a la Casa de la Generalitat de Perpinyà. En aquest cas l’eix central de l’exposició seran els “Feliços 60 a Cadaqués”, una exposició a on es vol recrear l’ambient festiu bohemi internacional de la Gauche Divine que es va viure a Cadaqués. Si bé Colita o Maspons eren els fotògrafs “oficials” d’aquesta generació, les fotos d’en Joan estan centrades en Cadaqués. “Jo no era conscient de que estava  retratant a la Gauche Divine, jo retratava el meu entorn. Personatges com Rosa Regàs, Senillosa, Elsa Peretti; les festes de La Frontera, i és clar, també en Dalí que es deixava veure de tant en tant amb aquella gent, però no serà l’eix central.” Esperem que la exposició sigui un èxit i que totes aquestes fotografies que conserva en Joan puguin anar sortint a la llum en d’altres futures o en publicacions. El futur d’aquest important patrimoni és però incert com comenta finalment en Joan. “L’Ajuntament no ha volgut participar-hi i és una llàstima. Hi ha ofertes d’altres llocs i algunes d’interessants, però ara figura’t que això se’n va de Cadaqués…”