Empordaguia


Roca Sans, l’equilibri del caos

a-mida-1
a-mida-3
columnari-03
rocasans-11
rocasans-17
salom-triomfant

Joan Carles Roca Sans va néixer a Barcelona el 1946, però quan tenia vint-i-cinc anys, una Llicenciatura en Ciències Empresarials per Esade i certa trajectòria  com a docent i assessor, el pes de la vocació artística el va dur a deixar-ho tot i va escollir l’Empordà per viure-hi. Ara, gairebé quatre dècades després, assumint i acceptant la pseudomarginació que li ha provocat aquesta decisió geogràfica, sap amb fermesa que va escollir bé, i que aquest és el seu lloc.

Amor per la terra

Lamenta les destrosses que ha sofert l’Empordà en el transcurs dels anys, la transformació fisonòmica que han patit pobles i racons antigament idíl•lics, la paradoxal defensa a ultrança del territori pels mateixos que poc abans l’han envaït i agredit, però tot i així, l’Empordà el fascina. Fascinació que es pot llegir en el plàcid somriure d’aquest artista quan et convida, tot orgullós, a contemplar  el mosaic de teulats que es pot veure des del terrat de casa seva, al cor de Torroella de Montgrí.

Espai d'art

Justament en els baixos d’aquest antic palau del segle XVI, la casa Quintana Badia, i articulat al voltant d’un pati interior, hi ha instal•lat l’espai artístic Atrium Torroella. La raó de ser d’aquest espai respon a la convicció de l’artista de què l’art és una cosa viva i participativa. Atrium és un lloc d’exposició i d’intercanvi en el qual s’alternen les seves pròpies propostes amb la d’altres autors, com ara els artistes estrangers que convida anualment a fer una residència temporal.

Comunicar a través de l'art


Roca Sans, conscient i satisfet de la seva condició d’artista visual, es declara bàsicament un comunicador. L’art visual és una necessitat de l’espècie humana que ens mou a comunicar-nos mitjançant la imatge, de la mateixa manera com ho fem amb l’oïda o la paraula. En la seva opinió, la comunicació a través de la imatge implica la utilització d’un codi figuratiu, i també reclama la necessitat d’un concepte implícit. Si no hi ha concepte, l’art és decoració, però si només hi ha concepte, també és comunicació, però no sé si és art visual, diu. És imprescindible, matisa, tenir ben clar el què es vol transmetre, i també conèixer les estratègies comunicatives de l’ofici.

El Mediterrani com a protagonista

En el context d’una carrera artística desenvolupada sota el lema “l’art és comunicació”, Roca Sans sempre ha treballat al voltant del desig d’explicar històries. Durant molt temps aquestes històries han estat vinculades a la seva pròpia biografia, però a partir d’aquí ha passat a narrar la vida dels altres. En aquests moments, això es cristal•litza en l’anomenat Projecte Ermoúpoli, una col•lecció de relats articulats al volant de temes de la Mediterrània, però no en un format documental, sinó com a relats de ficció. Són relats que construeixo a partir de vivències existencials, apunta. És dins d’aquest projecte que sorgeix el tema vertebrador d’una interessant exposició que presenta durant tot l’estiu a les sales de Can Mario, l’espai d’art que la Fundació Vila Casas té a Palafrugell. L’exposició es titula Janus Bifront a la Cova de l’Apocalipsi, i reuneix una sèrie de treballs que, entre el passat i el futur, desmunten el mite de Sant Joan amb arguments tenyits d’espiritualitat, un propòsit que ja es removia dins de l’artista molt abans de què Dan Brown publiqués el popular Codi da Vinci.  Són creacions que, més enllà de ser marbres i escultures sobre metacrilat, juguen a tots nivells entre l’ahir i el demà, entre les tècniques més primitives i les noves tecnologies, entre la imatge més pura i la més manipulada, entre la llum i la foscor, el buit i el ple, l’ordre i el caos, Apol•lini i Dionís, l’home i la dona. Tot és bipolar, i la clau està en posar-ho en diàleg i aconseguir l’equilibri.
L’exposició consta de tres àmbits diferenciats –Museu del Ritual, El Panteó del Temps i Deambulatori de les promeses complertes, i la cloenda, un bany d’ironia al voltant del mite de Salomé, a través de la qual reivindica l’espiritualitat laica.//TINA CASADEMONT


Altres