Empordaguia

Més enllà de l'extensa presència de l’obra de Xavier Medina-Campeny arreu del món, l’escultura d’aquest artista té una notable presència en el territori gironí.

Escultures monumentals

Salt, per exemple, és l’obra que l’escultor va realitzar el 2006 per ser instal•lada a la rotonda d’accés a la autopista AP-7 des del municipi del mateix nom. Salt està basada en l’harmonia que representa la sèrie numèrica de Fibonacci (2-2-4-6). Consta de 14 metres distribuïts en quatre bases d’acer que mostren les lletres S-A-L-T i on cadascuna és la suma de d’anterior. L’escultura està il•luminada interiorment i a la nit, el primer que veuen els conductors al sortir o entrar a l’autopista, és el nom de SALT. Aquesta escultura, per les seves característiques i per la situació estratègica on es troba, s’ha convertit en un símbol de la vila. Una reproducció d’aquesta peça és el trofeu que s’atorga als guanyadors dels Premis Literaris de Salt “El setè cel”.

El reflexa de Dalí

Columnes humanes

Estas son algunas muestras de la prolífica la prolífica obra pública de Medina-Campeny. En su opinión, su escultura tiene dos piezas básicas y significativas, The conversation (1980), un dialogo visual instalado en un lago entre una señora desnuda extraída de Manet y el David de Miquel Àngel, que es la alegoría de la comunicación; y The mirror (1984), donde retrata justamente lo contrario, la no comunicación.

Aquestes són algunes mostres de la prolífica obra pública de Medina-Campeny. En la seva opinió, però, la seva escultura té dues peces bàsiques i significatives, The conversation (1980), un diàleg visual instal•lat en un llac entre una senyora nua extreta de Manet i el David de Miquel Àngel, que és l’al·legoria de la comunicació; i The mirror (1984), amb què retrata justament el contrari, la no comunicació.
Amb la fragmentació, el perfil, la silueta, la presència representada a través de l’absència, la ironia i l’escepticisme com a trets bàsics de la seva obra, Medina-Campeny ha anat del constructivisme abstracte dels inicis a la humanització d’un món animalístic, i d’aquí al cos humà i les seves fraccions. Darrerament, però, el cilindre ha esdevingut cos i presència, perquè s’ha endinsat a transformar els seus identificatius cossos fragmentats en columnes, però no en columnes que assisteixen mudes al pas del temps, sinó en columnes humanes. Provocar emocions és, al cap i a la fi, el principal desig d’aquest artista.

Camaraderia empordanesa
Procedent d’una nissaga d’escultors, Xavier Medina-Campeny (Barcelona, 1943) va iniciar estudis d’arquitectura, i això queda pal•lès en la meticulositat amb què ordena i projecta les seves obres abans no les executa. El 1974 va marxar a Nova York i va allargar l’estada fins al 1988. D’allà, o millor dit, de la digestió d’aquesta estada, en va sortir la famosa fragmentació de la seva obra.
Ara, la rutina diària d’aquest artista transcorre entre el seu estudi del Poble Nou, a Barcelona, entre setmana; i la seva masia d’Arenys d’Empordà. Aquí s’hi sent especialment còmode. Constata que a l’Empordà s’ha creat un teixit d’artistes entre els quals hi ha una convivència tàcita, una bona camaraderia, una excepcional tolerància, i ho agraeix.