Empordaguia

“El record és sempre sinònim de passat; el souvenir és el que queda en el present, lo sòlid, la matèria del record.”

Un matí fred i assolellat ens ambienta la visita a l’estudi que Carlos Pazos té en un dels encisadors carrerons blancs marins de Cotlliure. La Sardinerie, llegim en un rètol a la façana, en honor a l’antiga fàbrica de salar sardines que havia ocupat aquest espai. Al principi, la porta es resisteix i no accedeix fàcilment a obrir-se. No és senzill entrar en el món de Carlos Pazos, però un cop agafes la maneta amb destresa i tendresa, t’endinses en un laberint artístic que mai més et deixa indiferent. Està ple de coses i cosetes, desades, apilades, arxivades, o simplement allà deixades, que hi han arribat arran de l’afany obsessiu de l’artista per recollir  objectes i paraules i donar-los-hi noves vides, nous significats. El joc, l’atzar i la ironia esdevenen eines imprescindibles de l’univers artístic de Carlos Pazos.
Una coctelera creativa
A la seva web explica que no és un artista ni vocacional ni dotat, sinó que ho és per voluntat i per decisió, i que es dedica a l’art com a mitjà de supervivència social i emocional. Realment, és difícil imaginar-se’l en un altre món que no sigui l’artístic. De jove va plantejar-se d’ingressar a Belles Arts, però hi veia massa academicisme. El gust per l’art pur el va dur fins a la Facultat d’Arquitectura, però en va marxar tan aviat com va detectar en els companys molt més interès en ser arquitecte que no pas en l’arquitectura. Però el seu trànsit per allà no va ser en va, perquè a partir d’aleshores es va dedicar a la construcció. En el seu cas, la peculiaritat és que la construcció no arrenca del no res, sinó del què ja existeix i té cos i presència: ho reformula, ho reordena o desordena, ho sacseja, i ho revesteix d’una nova ànima. És en aquest sentit que el motor creatiu de Carlos Pazos esdevé una autèntica coctelera.
Curiosament, l’artista va portar durant un temps una cocteleria.
Objetes, souvenirs, records…
Recull i emmagatzema piles i piles d’objectes que li criden la curiositat, molt sovint relacionades amb el joc infantil i també l’estètica kitsch. Li agrada anomenar-ne souvenirs, perquè els recupera d’un lloc i un moment passats i els planta en el present. És francament divertit passejar pel seu estudi i anar observant les coses que hi ha anat portant, amb la intenció de recuperar-les un dia i fer-les servir per obrir nous discursos i reflexions. Moltes vegades recorre a objectes ben innocents per fer al·lusions agres i punyents. Unes menudes sabates de nena, corcolles de mar, soldadets de plàstic, io-iós, rellotges antics, el famós bolígraf gruixut de vint-i-quatre colors, un projector Super Cine Exin 8, gossos de porcellana, peces de construcció de Lego, ceràmiques de Vallcauris que semblen peces de fusta, guineus dissecades... Tot reposa a l’estudi de Carlos Pazos, a l’espera que el seu enginy el posi en escena.
Premi Nacional d'Arts Plàstiques
Més enllà dels objectes, però directament relacionats amb ells, les composicions d’aquest artista es completen a través del constant joc amb la paraula. Li entusiasma oferir pautes de lectura a l’espectador. És així com, per exemple, Picasso es converteix en Nicasso. Tot i haver desenvolupat la major part de la seva trajectòria d’una forma molt marginal, en línia amb el seu esperit rebel, Carlos Pazos va ser reconegut el 2004 amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. Allò va situar el seu nom en els cercles artístics, però sosté que si alguna cosa va suposar un abans i un després en el seu camí va ser l’exposició que va fer al Macba –després al Reina Sofía de Madrid. Va ser la més visitada de la història del Macba i allò sí que li va donar molta repercussió popular, que és el que realment valora, perquè és molt defensor del paper social de l’art, sobretot de què sigui una eina de diversió per combatre el pes d’un món que veu tremendament avorrit.
Exposició a la Fundació Vila Casas

L’11 de juny inaugura una exposició a l’espai de la Fundació Vila Casas Can Mario, a Palafrugell, que estarà oberta tot l’estiu. S’hi podran visitar uns quants objectes seus i també algunes projeccions curtes. Després també farà una altra exposició al Museu de l’Empordà de Figueres, que tindrà un to més didàctic, amb llibres de notes i collages de grans dimensions. Finalment, també farà aturada a la Galeria Presenta de Girona, on tornarà després d’haver-ne estat l’artista inaugural.TINA CASADEMONT FOTOS ANDREA FERRÉS